Púlpits
La participació de l’arquitecte en diversos elements decoratius de l’església com és el cas dels púlpits o trones de l’altar major, decorats amb frases extretes de salms amb una cal·ligrafia recargolada pròpia de l’artista. En un d’aquests púlpits trobem la signatura de Jujol amb la data d’execució, 1944, per tant una de les seves últimes obres.

Sagrari
Jujol ens torna a presentar aquí una metàfora: el sagrari, la casa de Déu, acull el cos de Crist representat simbòlicament mitjançant el pa. El fet que tingui la forma d’una eina del camp suposa un homenatge als que fan possible l'obtenció d’aquest pa mitjançant el dur treball de la terra i, en definitiva, a tots els creients que hi contribueixen amb el seu esforç.

Vitrall
Un dels pocs exemples de disseny de vitralls de tota l'obra jujoliana. Va dissenyar les rosasses amb figures de raïm que ens remeten a l’eucaristia i altres vitralls de composició lliure.

Reixa
A la part exterior de l’església únicament la reixa de la finestra i els poms de la porta d’entrada conserven l’empremta de la mà de Jujol.

 Altar de la Mare de Déu de Montserrat
La seva intervenció a l’església engloba també el disseny de diversos altars laterals entre els quals destaca el dedicat a la Mare de Déu de Montserrat i que orna amb pintures murals que simulen les singulars formes de la muntanya.